viernes, 19 de febrero de 2010

Rauxa


Dejo estos breves, como aperitivo para la próxima """gran entrada""" que haré en breve, también. Todavía no sé muy bien de donde han salido [los breves], pero ahí están.Espero que no sean tan rocambolescos como me han parecido a mí en un principio.

De nit, a tu

Et busco i no et trobo, et trobo i no et miro
excusa aquesta bogeria, perdona aquesta senectud
tan jove i contradictòria. Jo no volia
aquesta inexactitud, desequilibri,
malabars mentals per Tu, sinó somriure complaent
i amable, aliè als meus espasmes idealistes, idiotes i
absurds. La meva ximpleria no serà mai més
motiu de plors ni dubtes, jo et coneixeré i per moltes
més excuses gamaruses què et doni, mai més em deixaré de conèixer
ni caure, com enguany en l'engany ni el parany de la meva pròpia
mailifeta amb mi i Tu: l'autodestrucció.

19/II/2010

[Este breve, o lo que sea, no pretende ser lírica, sino enseñaros en que orden estaban las palabras cuando lo escribí tumabado en la cama, en la mitad doblada de una hoja convencional...]

Llibertat?NO!

TipoGràficaMent et dic, que la Llibertat
còmodament es troba a ma llengua
i que si aquesta lliure es troba
de PatiMent, ConeixeMent i Tristesa,
és que la Llibertat la ofesa. Per més
que antiCristianaMent em diguis que
allò de la plor, la rancúnia i el
malestar a la Llibertat és cosa de
tradició , costum, i no de realitat. Jo et diré,
altre cop, molt TipoGràficaMent, que al
pes,dur i cruel de la Llibertat...has ofès!

19/II/2010 (un rato después que el anterior)

[Siento el posible tufo vanguardista que haya podido emanar de este breve, pero doy lo que fue...]

Dispensi senyora!

Em dispensa senyora? Voldria explicar-li que sempre el seu sexe, gènere...diga-li "X"! ha provocat en mi gran curiositat i fascinació. No pensi que aquesta curiositat cau en fàcil ovació, impressió o pronunciació d'agraïment per la voluptuositat i sinuositat del seu cos!, en la que , si em dispensa senyora, ja he pogut advertir.Dispensi senyora la meva dispersió, però és que no puc treure ull del seu cos : les seves rodones cuixes, el seu pit inexpugnabnle, el seu coll de marbre i la seva pell adolescent... I clar, entre tanta ullada em pregunto en què pensen les persones del seu sexe, gènere...diga-li "X"! Jo entre tantes rodones, inexpugnabilitats, marbre i adolescència, no podria pensar, únicament mirar,tocar, remirar i enmirallar-me! (que más da que no exista?) O si més no deixar-m'ho fer... Dispensi senyora la meva impertinència, però és que miri, jo penso que la bogeria és un grau, l'experiència diuen...bajanades! i la meva bogeria com és del seu sexe, gènere o diga-li "X"! Ai! doncs tampoc sé que pensa Ella! Ara entèn la meva impertinència, oi? Dispensi senyora però vosté m'ofusca, no em deixar pensar i em treu el dubte i la paraula d'on no ha de sortir! També volia dir-li, i ja em dispensarà senyora, que d'on la gent del seu sexe, gènere o diga-li "Z", uf!,dic "X"! han tret tanta empatia i coneixença de l'Home que encara que ben senzill és, també té les seves escletxes i amagatalls, in tringulis, en fi, que som Persones, no? Ja em dispensarà senyora, però faig tard...La veuré algun cop més?

19/II/2010

[Creo que esto es onanismo mental, no tiene otro nombre.]

No hay comentarios:

Publicar un comentario